Primer dia al museu

Avui ha estat el primer dia en un museu per al Martí, el nostre nebot més petit. S'hi fixava en els quadres, però encara més en les estàtues, i ja les classificava: un papa, una mama, un nen, una nena...
També li han agradat molt l'ascensor i la botiga. I és que no ha començat per baix, no. La seva primera visita ha estat al MNAC.

Springtime in NY (the city that never sleeps)

Tercer lliurament sobre la primavera, encara que siguem ja a ple estiu. Quedava Nova York, la ciutat que mai no dorm, a la qual també vam viatjar a la primavera. Haguessin faltat com a mínim sis mesos de viure-hi, per prendre el pols a aquest melic del món. Però vam intuir coses, amb poc temps.

Ciutat freda, però atraient. Desenes de possibilitats: botigues, teatre, carrers, parcs, llibreries, museus, barris, bars, música, ... O simplement observar la ciutat que tantes vegades hem contemplat en el cinema. Ciutat sense nens, motos o gossos (no childs, no dogs, no motorbikes).

Aquesta és la ciutat que vam trobar, tot i que quedin alguns mites desfets: la ciutat no és insegura, els novaiorquesos són amables, la roba no és tan barata, ells s'esforcen per parlar el castellà, les hamburgueses sempre són bones...

Queden moltes coses pendents a NY, però mentrestant ens quedem amb el pont de Brooklyn a la nit.

Printemps à Paris (la ciutat de la Llum)

Aquest és el segon post d'una trilogia sobre la primavera. En el present cas recordem París, la ciutat de la llum, on vam anar l'any passat. Plovisqueig, asfalt, edificis neoclàssics, la dolçor de l'idioma, la correcció un pèl tibada dels seus habitants, la modernitat dels seus museus i botigues. En resum, un altre centre del món. Evidentment, hi tornarem.

Els dies passats hem pogut recordar-la gràcies a l'últim film de Woody Allen, Midnight in Paris, que recull l'essència (o una de les essències) d'aquesta metròpoli inoblidable.