dissabte, 30 d’octubre del 2010

Pintora de la vida



Seguidor@s del bloc, avui he seleccionat un moment de bellesa pictòric. Fa dies que rumio com presentar-lo. De fet, com presentar l'artista. Es diu Margarita Arrocha, és mexicana i la considero amiga meva. És cert que també és cantant, de les que emociona. Però això quedarà per a algun altre moment.
Què té de particular? L'EXPRESSIÓ. L'expressió del que ve de dintre, i del que ve de dintre de fa segles, perquè recupera el seu passat maia i el barreja amb la seva visió de la Vida, dels desitjos, de la fertilitat, de l'alegria i del futur.
Els seus quadres són color i traç que tradueix la voluntat de viure feliçment.

He volgut reunir algunes de les seves obres aquí, com per fer una miniexposició, però l'espai queda escàs. Millor que aneu a la seva pàgina o que freqüenteu alguna de les seves exposicions. I, com he recomanat alguna altra vegada, dediqueu com a mínim 6 segons a admirar cada obra d'art.

http://margarita-arrocha.artelista.com/

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Un regal inesperat


L'altra tarda vaig visitar la reserva d'aus del Remolar, al Delta del Llobregat. Com que era entre setmana no hi havia gairebé ningú. Només un grupet de naturalistes anglesos i algun altre fotògraf aficionat com jo. Després de poder fotografiar a plaer des dels aguaits anava per marxar. El noi que s'encarregava del punt d'informació em va comentar que encara tenia temps de visitar la platja. 'És la platja més protegida de Catalunya, i està deserta.'
M'hi vaig acostar i va ser el regal inesperat: el sol, el vent, les dunes, la solitud, sentir-me ínfim i sentir-me enorme.
Hi tornaré. Acompanyat, és clar.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Una súplica al seu pare

Aquest moment de bellesa va dedicat a una dona que va viure apassionadament, com val la pena. Es tracta de Maria Callas. Aquesta primavera, quan vam ser a París, vam buscar el seu lloc de repòs al cementiri de Père Lachaise, i no el vam saber trobar. Tant se val, perquè ella ja no és allà, sinó que és només a la seva música.
En aquest vídeo se sent l'ària 'Mio babbino caro' (Papà estimat, vindria a ser), de l'òpera Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini.
Encara que no us agradi l'òpera, doneu-li una oportunitat. Permeteu-vos sentir com Laura, l'estimada de Rinuccio, demana al seu pare d'anar a comprar l'anell de matrimoni a Porta Rossa, al costat del Ponte Vecchio florentí. Ara ja sí que es poden casar, després de l'oposició de les famílies, i Laura amenaça de llençar-se a l'Arno si al final el seu amor no valia la pena.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Compartir un secret

L'Anna, primera coneixedora del meu bloc, em va confiar l'existència d'aquest video de Jean Sebastien Monzani, fabulós per senzill i efectiu. Serveix per practicar l'anglès i, si no en sabeu, millor quedar amb un@ amic per seure junt davant de l'ordinador.




dilluns, 18 d’octubre del 2010

Una fotògrafa que construeix el món



Això és el que diu un crític respecte del treball de la fotògrafa sueca Helena Blomqvist: 'Mentre la fotografia serveix per descriure el món, ella el construeix.'

Jo no sé descriure-us amb un sol sentiment el que em produeixen les seves obres, barreja de pintura i fotografia. De vegades em provoquen admiració; de vegades, ganes d'evadir-me; de vegades també, desassossec. Sempre, bellesa.

Si voleu esbrinar si he seleccionat les seves millors imatges, entreu a www.helenablomqvist.com
Preneu, com a mínim 6 segons per veure cadascuna d'elles.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Més preguntes


És interessant ressenyar que el llibre que us recomanava l'altre dia està il.lustrat per l'Isidro Ferrer i va ser publicat a l'editorial Media Vaca, de València.
Sembla una editorial molt valenta des del moment en què escriu en la solapa un text del qual en transcric un fragment:

Los niños aprenden con los libros, pero también con las piedras, las moscas, las hormigas y las arañas. Aprenden con todo. Aprenden jugando. Y no se cansan de aprender. Por eso es absurdo que existan libros aburridos y que se pierda el tiempo con ellos en lugar de dedicarlo a observar los escarabajos peloteros. Algunos de los más aburridos están hechos por gente con mentalidad de sastre que cree que los libros para niños deben ser como los trajes para niños: varias tallas más pequeños. La mirada inocente del niño nada tiene que ver con los pantaloncitos. Si no se entiende todo, ¿qué más da? Pocos adultos pueden explicar por qué vuelan los aviones y sin embargo no tienen miedo a viajar en ellos.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Inicio aquest espai

Inicio aquest espai per oferir bellesa.
Avui oferir bellesa sembla presumptuós, i fins i tot pot generar desconfiança.
És més senzill compartir preocupacions que compartir bellesa.
Pot semblar que darrere el teu oferiment hi hagi alguna demanda.
I és cert.
Hi ha una demanda.
Que si t'atrapa aquesta bellesa, igual que em va impressionar a mi, hi
deixis unes paraules a canvi.

La primera proposta tracta d'un llibre que em va impressionar per la seva senzillesa i la seva necessitat. Per què no un llibre on càpiguen totes aquelles preguntes que no tenen fàcil resposta?

I el va escriure -com no?- Neruda.