La insoportable ximpleria de la humanitat

Els humans ens diferenciem dels animals per la llengua, la capacitat de fer projectes que ens facin sentir satisfet i la nostra inevitable afició a muntar-nos pel.lícules. Com aquesta.

NO ME AMA (SHE DOESN'T LOVE ME) from MARCIANO FILMS on Vimeo.

Homenatge a Marilyn

Fa uns cinquanta anys que Marilyn ens va deixar. No perquè volgués, segurament, sinó perquè destorbava a més d'un. A la resta ens ha ajudat, més aviat, en el nostre afiançament als mites, quan tocava a l'adolescència. Juntament amb les siluetes de James Dean i el Che ha embellit parets i parets.

Ahir al vespre li vam retre homenatge veient un altre cop Some like it hot (Con faldas y a lo loco), una bella comèdia de Billy Wilder que va compartir amb els grans Jack Lemmon i Tony Curtis. Per molts anys Marilyn. L'únic bo que va tenir la teva desaparició és que en els nostres records sempre estaràs magnífica.

Gérôme i els egipcis

Aquests dies he fet una descoberta pictòrica. Vam anar al Caixafòrum a veure l'exposició sobre els impressionistes i vam sortir impressionats. Ja sé que l'acudit és dolent, però real. S'hi poden veure obres de Monet, Pissarro, Renoir, Degas, Gauguin...

Aquests són els meravellosos i alhora els coneguts. Però no coneixia a Boldini, ni tampoc a Jean-Léon Gérôme. Només s'hi exposen tres quadres però ens vam quedar encantats davant de la seva mestria, el seu color i la gràcia de les ombres de la pell. Va fer uns quants viatges i va aprofitar per retratar el que l'encuriosia d'altres cultures. Aquí us deixo amb L'encantador de serps.