Retrats amb vida i misteri

Ahir al matí vam anar a veure l'exposició Retrats de la Belle Époque oferida pel Caixafòrum. Ja us podeu imaginar que si ho explico aquí és que va ser una bona experiència. Gaudir a un pam dels nassos (i gratuïtament) de les pintures de Sorolla, Singer Sargent, Boldoni i molts altres és tot un plaer.

Hi havia molta gent, per ser un diumenge assoleiat de finals d'agost. Nacionals i estrangers, persones en definitiva a qui agrada que els comuniquin sentiments.

Per remarcar, una parella peculiar: un noi que portava una senyora amb cadira de rodes i comentaven els quadres.

-Aquesta és Sara Bernard, una actriu famosa de finals del XIX.
-Aahhh, la Sara Bernard, ja sé qui és!

Una cançó amb força

La cantant francesa Zaz té les coses clares. No vol els nostres diners ni perfums ni limousines, sinó la joia de viure.

A mi el seu nom em recorda la 'Zazie dans le metro', novel.la llegendària del gran Raymond Queneau. Els professorat de francès sempre la citava com a exemple d'argot. I si és així, ha triat molt bé, perquè era una nena descarada però madura i autèntica.

No us deixeu enganyar per l'estètica, sentiu de debò el missatge que ens vol donar. Perquè si ens posem a analitzar, ni Belle and Sebastian són tan fins ni Lady Gaga és tan iconoclasta. En aquests dies cal tenir clar, com a mínim, el que no volem. Encara que tots no tinguem les mateixes prioritats...

Sota el sol de la Toscana

Acabats d'arribar de la Toscana i amb el cor i la vista encara allà, començo a editar les fotos que, com sempre, són moltes.

Hem passat uns dies de paisatge, pobles medievals, anècdotes, calor, riures i aventures.

Siena, San Gimignano, Firenze, Montepulciano, Cortona... Aquests i altres noms ens acompanyaran encara per molts dies. Quan expliquem les vacances i també quan rellegim el diari de viatge que vam fer entre tot@s. Sempre penso que un bon viatge es realitza tres vegades: quan el prepares, quan el vius i quan el recordes.

Arrivederci, dunque.