Tercer lliurament sobre la primavera, encara que siguem ja a ple estiu. Quedava Nova York, la ciutat que mai no dorm, a la qual també vam viatjar a la primavera. Haguessin faltat com a mínim sis mesos de viure-hi, per prendre el pols a aquest melic del món. Però vam intuir coses, amb poc temps.
Ciutat freda, però atraient. Desenes de possibilitats: botigues, teatre, carrers, parcs, llibreries, museus, barris, bars, música, ... O simplement observar la ciutat que tantes vegades hem contemplat en el cinema. Ciutat sense nens, motos o gossos (no childs, no dogs, no motorbikes).
Aquesta és la ciutat que vam trobar, tot i que quedin alguns mites desfets: la ciutat no és insegura, els novaiorquesos són amables, la roba no és tan barata, ells s'esforcen per parlar el castellà, les hamburgueses sempre són bones...
Queden moltes coses pendents a NY, però mentrestant ens quedem amb el pont de Brooklyn a la nit.
Aquesta és la ciutat que vam trobar, tot i que quedin alguns mites desfets: la ciutat no és insegura, els novaiorquesos són amables, la roba no és tan barata, ells s'esforcen per parlar el castellà, les hamburgueses sempre són bones...
Queden moltes coses pendents a NY, però mentrestant ens quedem amb el pont de Brooklyn a la nit.
Ho comento d'acord? és que no ho puc evitar... el fet que percebis freda NY es contraposa amb el que jo vaig sentir al visitar-la el primer cop. Hi ha poques ciutats que m'hagin captivat tant com aquesta i hi aniria constantment... sense oblidar-me d'una aturadeta a London.
ResponEliminaCom sempre discrepo... jajaja
Bon estiu a tots els seguidors d'aquest encantador de paraules
per cert, el koala seguidor del bloc és el nostre Victor?
ResponElimina