El passat divendres vam assistir al concert de la Sílvia Pérez Cruz al Teatre Coliseum. Un luxe d'instrumentistes i amics al servei de la veu d'una Sílvia afectada i sencera. Afectada perquè es complia un any de la mort del seu pare, el cantant i compositor d'havaneres Cástor Pérez. Sencera perquè darrera del fil de veu que usa quan presenta cançons hi ha el raig de quan les canta. I és una veu honesta, perquè quan canta, sempre interpreta.
Jo pensava que eren verbs sinònims, però no. Ella cavalca per sobre de les notes del violí, acompanya el cos del cello i salta per entre les cordes de la guitarra i el contrabaix.
Vam agrair estar amb ella en aquest moment i sentir-la amb tots els significats possibles.
Us penjo aquí una cançó composada pel seu pare i la seva mare: Vestida de nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada