Fa uns cinquanta anys que Marilyn ens va deixar. No perquè volgués, segurament, sinó perquè destorbava a més d'un. A la resta ens ha ajudat, més aviat, en el nostre afiançament als mites, quan tocava a l'adolescència. Juntament amb les siluetes de James Dean i el Che ha embellit parets i parets.
Ahir al vespre li vam retre homenatge veient un altre cop Some like it hot (Con faldas y a lo loco), una bella comèdia de Billy Wilder que va compartir amb els grans Jack Lemmon i Tony Curtis. Per molts anys Marilyn. L'únic bo que va tenir la teva desaparició és que en els nostres records sempre estaràs magnífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada