Com deien aquells còmics meravellosos, Les Luthiers, anunciant un fictici programa de televisió : "Cultura para todos, en su horario habitual de las tres de la mañana."
Tot i així, val la pena esperar-se els diumenges fins a les 23.00 per escoltar Pienso, luego existo. Programes així em reconcilien amb la TV, me la fan tornar a percebre com a finestra, i no com a megàfon.
Ara acaben d'emetre un capítol entrevistant el filòsof Emilio Lledó, que ens regala uns quants pensaments com qui reparteix grams d'or: "Filosofar no és res eteri, flotant: és parlar, dialogar." "Els filòsofs són persones que sempre han volgut veure, entendre." "Si tornés a néixer m'agradaria ser mestre, però no d'universitat, això tan pompós, sinó mestre d'escola, per ensenyar els nens a mirar, a sentir. A mirar una taronja, a observar el pas d'un riu, el cel."
Per sort no és l'únic programa que ens porta a la tv finestra. Us recomano Miradas 2, que ens posa al dia de què perpetren les persones creatives. Ja sé que acabo de parlar de dos programes del mateix canal. N'hi ha més que ofereixen també or, encara que no tant. Jo no sé si tindré la ment estreta o serà veritat allò que diuen: cada cop que poses Tele 5, un llibre se suïcida.
Quanta raó tens...jo afegiria al llistat Antena3 que no es queda curta. Jo la TV la miro poc i em serveix per fer la migdiada els caps de setmana i després l'apago i un bon llibre. Per cert, em van recomanar el de la dona del Paul Auster, Siri Husvendt "Allò que vaig estimar"... fantàstic, emotiu i no et deixa indiferent.
ResponEliminaHo sento, el meu comentari és poc de TV oi?
Els comentaris sempre són benvinguts. Aquest és un bloc que precisament demana paraules, i de les bones.
ResponElimina