diumenge, 24 d’octubre de 2010

Una súplica al seu pare

Aquest moment de bellesa va dedicat a una dona que va viure apassionadament, com val la pena. Es tracta de Maria Callas. Aquesta primavera, quan vam ser a París, vam buscar el seu lloc de repòs al cementiri de Père Lachaise, i no el vam saber trobar. Tant se val, perquè ella ja no és allà, sinó que és només a la seva música.
En aquest vídeo se sent l'ària 'Mio babbino caro' (Papà estimat, vindria a ser), de l'òpera Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini.
Encara que no us agradi l'òpera, doneu-li una oportunitat. Permeteu-vos sentir com Laura, l'estimada de Rinuccio, demana al seu pare d'anar a comprar l'anell de matrimoni a Porta Rossa, al costat del Ponte Vecchio florentí. Ara ja sí que es poden casar, després de l'oposició de les famílies, i Laura amenaça de llençar-se a l'Arno si al final el seu amor no valia la pena.

1 comentari:

  1. Que bonic d'escoltar. La música ho transmet tot!
    En el cas del dubte de la Laura és real i pensa en el que pot passar-li després si no val la pena... un risc que assumim tots els que ens comprometem amb algú.
    La realitat és complexa, el temps i el dia a dia de feina, fills, entorn... fa que l'amor l'hagis de cuidar molt si vols mantenir-lo.

    Crec que l'amor s'idealitza massa i d'aquí els fracassos. L'amor i el pas del temps no són companys de viatge i no es diu massa enlloc... bé, jo no ho he llegit. Es diu de la distància, la separació... però cal posar esforç i il·lusió si vols que duri amb una certa qualitat

    ResponElimina