dissabte, 3 de setembre de 2011

Lliçó d'optimisme


Shakespeare, un mestre retratant les passions humanes, ens expressa a Ricard II la possibilitat de veure d'una altra manera les desgràcies, donant-hi la volta per trobar els aspectes positius. Segurament molta literatura d'autoajuda hi ha contribuït, en aquesta lliçó, i no sé si se n'ha sortit.

El context és el següent: el rei Ricard desterra el seu cosí Bolingbroke durant sis anys. Sis anys en què no trepitjarà terres angleses. Gant, el pare de Bolingbroke, treu importància al càstig emfasitzant que tot està en COM s'ha de prendre la situació.

GANT: Tots els llocs contemplats per l'ull del cel
són, per als savis, ports i refugis feliços.
Aprèn de la necessitat això:
no hi ha virtut com la necessitat.
No pensis que és el rei qui t'texilia,
sinó el contrari. El dolor s'aferma
en aquells llocs on menys el suportem.
Digues que t'he enviat a percaçar l'honor,
no que el rei et desterra. O afigura't
que hi ha una pesta que ens infesta l'aire
i que te'n vas cap a climes més purs.
Imagina't que allò que la teva ànima
desitja, ho trobaràs on vas i no d'on véns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada