dijous, 8 de setembre de 2011

Somia, Manon, somia...

Després del post anterior sobre el desig, escolto un aria de Manon, de Massenet. Es tracta d'una noia de setze anys a qui la seva família vol tancar en un convent perquè s'intueix que serà massa alegre. Tot i que ja podem suposar que no acabarà enclaustrada, Manon intenta convèncer-se que ha de tocar de peus a terra i reprimir les seves ganes de divertir-se.

He buscat la versió de Natalie Dessay, cantada al Liceu el 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada